Dissabte 12 d’abril tingué lloc a Can Victory el debat sobre el futur de la biblioteca pública a Menorca. Al debat hi assistiren 31 persones en representació del col·lectiu diversos: responsables culturals i polítics, tècnics i personal bibliotecari, grups de lectura adherits a la Xarxa de Biblioteques, escriptors i escriptores, entitats culturals i educatives i llibreters.
Obrí el debat el conseller de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca remarcant un dels principals reptes que ara mateix té plantejada la biblioteca pública, la aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i la seva assimilació per part de la biblioteca pública. Destacà la necessitat de trobar fórmules territorials que ens permetin dimensionar la solució en base a les necessitats específiques de la nostra comunitat, i mencionà algunes de les novetats d’aquests darrers anys a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Menorca que han suposat l’inici d’un canvi en l'estratègia d'actuació de la biblioteca pública.
Acte seguit es feu una petita introducció per tal de situar el tema i marcar les bases per a l’inici del debat. Així, s’assenyalaren els principals punts d’inflexió que havien donat lloc a la convocatòria del debat:
Usuaris i usuàries de les biblioteques han deixat d'utilitzar el llibre com a principal vehicle de coneixement.
El cost de l’adquisició i tractament del llibre no es veu reflectit en el servei, atès que no sembla donar resposta a les qüestions que plantegen els usuaris, que en molts casos prefereixen l’accés a Internet.
Internet ofereix molta informació fiable i actualitzada que les biblioteques de la Xarxa no utilitzem.
A partir d’aquestes qüestions, i exposant que la principal tendència de les biblioteques espanyoles és la de convertir les biblioteques públiques en grans centres de cultura on hi tenen cabuda tot tipus d’activitats es plantejà quin havia de ser el model a seguir per les biblioteques públiques, ja que per a seguir el model general actual és necessària una forta inversió que permeti disposar a les biblioteques d’espais molt més grans i un gran pressupost.
S’exposà que Menorca és una comunitat petita i molt diversificada en l’activitat cultural, de manera que sembla més adient que la biblioteca pública centri els seus esforços tant personals com econòmics en l’adquisició d’un bon fons i la promoció de la lectura entesa més com a educació lectora que no pas com a difusió indiscriminada del fet cultural.
Es plantejà l’ampli ventall de possibilitats que se’ns obria partint d’aquesta situació. Les aportacions al debat van des de decidir que la biblioteca ha de continuar la seva tasca des del llibre, deixant a altri que s’ocupin de les noves tecnologies, la seva explotació i ensenyament, fins a la possibilitat d’una biblioteca que combini llibre i noves tecnologies de manera que la informació que es pugui cercar a través de les noves eines no tingui el seu homònim en format llibre, sinó la guia d’accés a aquests recursos.
Aquesta darrera possibilitat és la que ara mateix es planteja com a més extrema i que sociològicament pot comportar un canvi difícil d’assumir, atès que el fons documental de coneixement aniria minvant el seu volum i per tant l’estètica de la biblioteca es veuria notablement modificada. Tot i que podria suposar un augment de la informació que ofereix la biblioteca pública, augment quantificable i qualificatiu per la constant actualització dels recursos.
En general es nota una certa reticència al plantejament d'una situació tant extrema i novedosa, un percentatge alt dels assistents afirmen que el llibre ha de continuar sent el protagonista de la biblioteca, encara que el seu accés sigui molt minoritari. Cal remarcar que el personal bibliotecari, atenent a la seva experiència diària, es va mostrar optimista vers la possibilitat del canvi
Es considerà a més que efectivament les biblioteques no poden quedar al marge de les noves tecnologies i que aquesta les ha d’integrar. Han de servir per complementar el fons en format llibre, substituint per el seu homònim en línia o en format de base de dades, únicament grans obres que necessiten d’una actualització constant en forma de suplements. Aquest és el cas de les enciclopèdies. A més, la biblioteca pública, com a tal, ha de vetllar per trencar la bretxa digital, expressió que fa referència a la diferència socioeconòmica entre aquells usuaris i usuàries que tenen accés a Internet i aquelles que no.
Es plantejà llibre electrònic com un recurs a llarg plaç
En aquest pun, la conselleria de Cultura introduí i exposà les seves noves línies de programació de promoció de la lectura. Es demanà als assistents la seva valoració sobre el nou plantejament de redireccionar la promoció de la lectura cap a l’aprenentatge i aprofundiment del fet literari i la lectura, deixant la línia seguida fins aquest moment en format de petit espectacle.
Així planteja la seva acció en tres línies bàsiques d’actuació:
1. APRENDRE DE LLETRA
Acció de foment de la lectura organitzada en quatre cicles:
Clàssics: Proposta d'una primera lectura , que s’anunciarà prèviament per a tot aquell que hi estigui interessat, que donarà peu a una conferència d’un escriptor o estudiós que en pugui aportar noves visions tot mostrant aquells trets fonamentals que fan d’aquella lectura un clàssic. Finalment proposem la relectura de l’obra des d’aquesta nova visió.
Poesia: La poesia és, sovint, considerada una forma literària culta i no apta per a la comprensió de tots els públics. Aquest cicle pretén acostar la poesia i donar les claus per a fer plaent la lectura poètica. Aquest cicle es coordinarà amb les accions d’Illaenvers.
Traducció: Tot i que pugui sorprendre aquest cicle, consideram que per aquells que no tenim la oportunitat de llegir en l’idioma original, la traducció és un element essencial que pot modificar la nostra comprensió i sobre tot el propi plaer literari. Aquest cicle pretén ensenyar el valor de la traducció, donar les claus per a seleccionar entre diverses traduccions d’una mateixa obra i difondre aquelles obres que destaquen justament per la seva traducció.
Gènere: Entès com a corrent literària, tipologia o subgènere dins la narrativa (novel·la negra, novel·la històrica, biografies, literatura fantàstica, realisme màgic, narració curta, etc.).
En aquest àmbit voldríem convertir la biblioteca pública en la plataforma per a la coneixença dels escriptors menorquins i la seva obra. L’objectiu és que l’aparició d’una nova obra tingui com automatisme la presentació de la mateixa a les biblioteques. El contacte amb autors, autores i entitats editores és essencial.
3. CONTES A CAU D'ORELLA
Aquesta acció va adreçada als fillets i filletes. Volem substituir els petits espectacles de conta contes per la lectura de contes, tot reduint l’àmbit de participants i fent de la lectura una eina per trametre allò que hi ha dins els llibres.
D'altra banda, la Conselleria vol donar rellevància a l’aprenentatge de les noves tecnologies. La conselleria vol convertir les biblioteques públiques en un centre d’aprenentatge permanent que abraci tant el simple fet de la navegació per Internet i el descobriment de les seves possibilitats, com l’aprenentatge de noves tècniques i formes de difusió i facilitar l'accés a la tècnica com a mitjà de comunicació: comerç electrònic, DNI electrònic, administració electrònica, etc.
El nou programa fou ben rebut pels assistents, especialment per els creadors de literatura presents.
S'apuntà que alguna biblioteca considera que ha assolit un bon nivell d’acceptació de les accions desenvolupades fins ara en forma de petits espectacles i que no voldria perdre els usuaris habituals d’aquestes accions. Altres troben essencial el replantejament del foment de la lectura perquè el seu objectiu primordial s'ha desdibuixat.
S'apunta també el fet que, actualment, activitats de la Xarxa es desenvolupen fora de la pròpia biblioteca, amb la conseqüència que no s'identifiquen com a actes propis. Aquest és un punt que caldrà corregir en breu.
Els membres dels grups de lectura assistents tingueren en aquest punt, part del protagonisme, atès que són de recent creació i s’estenen ràpidament, ja sigui per iniciativa de la biblioteca o dels propis interessats. Tots els assistents consideraren la creació de grups de lectura com un fet important i que lligava especialment amb aquest nou enfocament de la promoció del llibre i la lectura.
Els usuaris del grups de lectura reclamaren més atenció per part de les biblioteques i la conselleria, tot considerant que si formaven part d’aquest nou projecte, era necessari que s’atengués a les seves necessitats, com podia ser la manca d’exemplars a les biblioteques.
Des de la conselleria s’acceptà el repte de trobar solucions que donessin resposta tant a les necessitats dels usuaris dels grups de lectura com a les pròpies biblioteques que haurien d’acceptar les compres múltiples tot i que no podrien disposar durant un període de temps considerable, de les obres en el seu fons.
Per finalitzà s’apuntà la possibilitat de treballar també amb les llibreries de Menorca per tal d’ampliar la oferta d’aquestes a canvi d’un compromís d’adquisició per part de les biblioteques.
Aquests dos darrers temes seran motiu de debats posteriors amb els col·lectius afectats.
